dimecres, 16 de desembre de 2009

LA DECADÈNCIA

CATALÀ

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?
La Decadència va ser un període amb poca producció literària culte en català i que no té la qualitat aconseguida durant el segle XV. Aquesta Decadència es va produir durant els segles XVI, XVII i XVIII.
2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana
Inici d’una pèrdua de consciència lingüística. Castellanització de l’aristocràcia. Importància de la literatura castellana que viu el seu Segle d’Or. Els escriptors catalans trien la llengua veïna per raons de modernitat o de prestigi.
3. Sobre el s. XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta
El moviment literari que es dóna es la Renaixença, que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres.
La gramàtica de la poesia renaixentista es centrava en:
- El fet amorós, que inclou la idealització de la dona i que produeix insatisfacció amorosa en el poeta.
- La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de rerefons dels poemes.
- Els mites clàssics grecollatins.
Apareix una renovació formal, amb l´introducció del decasíl·lab amb cesura i del sonet.
Alguns poetes del segle XVI aprofiten les formes de la literatura popular i el tema de que tracten és el amor.
4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.
El moviment literari que es dóna al segle XVIII és el Barroc . Representa un trencament amb el Renaixement, té un to pessimista, de desengany i de frustració, també és un reflex d’una època de crisis social.
Les característiques de la poesia culta :
Els temes principals són el pas del temps, la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica,la caricatura de l’existència i el pessimisme polític.
Utilitza recursos com l’artificiositat, recarregament del lèxic i sintàctic, el contrast entre dos conceptes, la deformació de la realitat, abundor de cultismes i castellanismes i l’ús freqüent de figures retòriques.
Sovint descobrim en les obres Barroques un to culte i grandiloqüent i un altre to satíric i burlesc, que és un recurs per a mostrar la crueltat i el desencís propis de l’estètica barroca.
5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració
Al segle XVII es dóna el moviment literari del Neoclassicisme, inspirat en l´Antiguitat grecoromana i relacionat amb la Il·lustració, recupera els models clàssics. S’adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.
El moviment de la Il·lustració es caracteritza per ser un corrent ideològic que defensa la raó per sobre de tot i que es tenia que analitzar tots el fenòmens i circumstàncies que envolten l’ésser humà. Aquest nou corrent ideològic i social està basat amb el racionalisme francès i en l’empirisme d’origen anglès.
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
L’assaig és una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant apreciacions personals. L’assaig pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home i alhora neix amb una certa intenció per a que la societat es moralitzi. Els temes principals que tracte són diversos, la filosofia, la literatura, la ciència o la pedagogia.
Amb l’especialització de l’assaig va aparèixer noves ciències com la psicologia o les ciències polítiques.
Pot adoptar formes molt variades, la divagació, la dissertació, el diari íntim, l’epístola o el diàleg.
5.3. Defineix el gènere del dietari
El dietari és el llibre en el que queden representades, per dies, els esdeveniments més notables i que és escrit per un cronista. Sovint en aquest gènere es reflecteix molt bé els costums de l’època , la vida quotidiana i també abunda un lèxic col·loquial amb un to familiar.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)
La literatura popular va gaudir d’una gran vitalitat, que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta :el poble era monolingüe. Dels subgèneres de la poesia popular que ja existien abans, s’hi van afegir les cançons de bandolers i de lladres de camí ral.
La literatura popular era anònima, tractava de temes com l’amor, les feines del camp i de la casa , jocs i passatemps infantils, la religió i la història. Utilitza versos curts de rima assonant i el lèxic i sintaxi força senzills, són abundants els arcaismes i dialectalismes, està molt lligada a la música i al cant i era de transmissió oral.
Els subgèneres a destacar són:
· Goigs: són cançons religoses impreses en un sol full que lloen a la Mare de Déu o els sants
Consten en la seva estructura de l´endreça o tornada inicial, les cobles o estrofes i la tornada final. Els versos són habitualment haptasíl·labs.
Nadales: composicions poètiques que tracten de temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs. Es difonien através de la cançó i tè una mètrica molt variada.
Corrandes: són cançons curtes, amb rima assonant en els versos parells i de temàtica molt diversa.
Cançons de bandolers i lladres de camí ral:la forma del romanç és el més habitual.

dijous, 19 de novembre de 2009

1. La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?

És la donzella més agraciada, portava vestits que valien el preu d’una ciutat, i el que feia amb ells era donar-los, com les joies i altres coses que ella tingués.
Pel coneixement que tinc, senyora, de la vostra gran vàlua, tant en llinatge com en molta bellesa, gràcia i saber.”

2. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?

Tirant es fixa en Carmesina perquè les finestres de l’habitació on esta queden tancades , i ella esta descordada de la part de d’alt i se li veuen els pits i Tirant no es resisteix a mirar.

3. Quines diríeu que han estat les més reeixides? Per què?

Tirant i Carmesina : durant el transcurs del llibre, la relació te els seus alts i baixos perquè Carmesina no vol donar a Tirant el que ell desitja, i com Plaerdemavida està a favor de Tirant, hi ha escenes on aquests dos discuteixen, però encara que Carmesina dubtés una mica al principi de Tirant i de les seves intencions (ja que ella era la que heretava el regne) el seu amor triomfa ja que s’estimen tots dos.
Diafebus i Estefania : des de el principi la relació entre els dos te força èxit. Els dos mes o menys tenen els mateixos desitjos i com Estefania es defineix , busquen el plaer sobre les normes generals que s’havien de complir .Ella escriu un albarà pel començament del llibre a Diafebus i es casen en secret . Desprès d’un temps es casen a unes bodes a la cort i se’ls hi entrega el ducat de Macedònia. Es una relació que funciona molt bé ja que els dos s’estimen molt .
Emperadriu i Hipòlit : Aquesta parella no té una gran historia ja que només surten en uns pocs capítols al llibre, en que Hipòlit s’enamora de l’emperadriu i tenen relacions sexual, on ella també posa de la seva part .El cavaller Espèrcius i la seva dama : aquesta relació funciona perquè s’atreveix a besar el drac perquè sap que darrere d’aquesta imatge hi ha la de la seva dama que serà per ell si l´aconsegueix.

dijous, 22 d’octubre de 2009

exercicis literatura

EXERCICIS LITERATURA

ACT.1

1. Indica el tòpic que puguis identificr en aquets dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin.

1)Fugit irreparabile tempos
“comamos hoy y bebamos que mañana moriremos”

2)Carpe diem
“coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre”

3)Locus amoenus
“Que descansada vida
La que huye del mundanal ruido”

4) Captatio benebolentia
“ I allò amic Schmidt”

5)Contempus mundi
“Què tants esforços per tan curta vida”

6)Beatus ille
(tot)

7)Ne quilo nimis
“Feliç l´home el desig i cura
del cual es limitat per alguns
pocs acres paterns”

8)Locus amoenus
“Pensant tenir els peus sobre la lluna”

9)Contempus mundi
“mira la corona tan gran com la perduda”
“on són tots els reis? Tos braus cabdills, on són?

11) Descriptio Puellae
(tot)

12) Sic transit Gloria mundi
“Ara es la nit per morir i amar”

ACT.2

2. Busca un mínim d´una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.

1. Hipèrbaton: "de nuestra vida gocemos" => gocemos de nuestra vida

2. Paranomàsia: "cubra de nieve la hermosa cumbre"

3. Al·literació: "Los pocos sabios que en el mundo han sido"

4. Antítesi: "car plens són els cors, però curta és la vida"

5. Interrogació retòrica: " què tants esforços per tan curta vida? "

6. Anàfora: "un verd pradell ben ple de belles flors
un riu que banyi l'herba pels voltants
un ocellet que d'amor vessi els plats"

7. Elisió: "feliç l'home el desig i cura del qual"
" a qui la vocada ..."
"a qui l'estiu donen ..."

8. Asíndeton: "delits, riqueses, honres, majestats"

9. Personificació: "Alça't, oh Barcelona"

10. Pregunta retòrica: "Què en treu l'home de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol?"

11. Metàfora: "les teves dents són un remat d'ovelles
toses que pugen de banyar-se"
" la teva boca és un encís"
Comparació: " com un fil escarlata són els teus llavis"

12. Paradoxa: "ara és la nit, per a morir i amar"

ACT 3

3.Fes la paràfrasi (escriure amb les teves paraules )de quatre poemes .

1.Aquest poema de Calderón de la Barca , vol dir que hem de viure la vida i gaudir-la tant com ponem , perquè el dia de dema no ho podrem fer perquè morirem.

2.Garcilaso de la Vega vol dir que fem las coses en el seu degut moment i que no ho deixem passar.
Fray Luís de León, a la seva obra, vida retirada, vol dir que hem de fugir de l’aglomeració i tenir una vida més relaxada, i que millor que a la naturalesa.

11. En aquest poema el tema central sense dubte és l’amor, es veu cm algu reflexa els valors d’una persona de la qual esta enamorada. Ho ga mitjantçant una descripció, del seu cabell, el coll, els ulls....

dimecres, 21 d’octubre de 2009

literatura